SOBRE SOSTRACCIÓ I ESTAR ENTRE DUES CARRETERES.
Ampparito ha realitzat una residència artística a Hospitalet. El fruit de tots els dies que ha passat aquí és aquest mural.
En les seves pròpies paraules:
“Aquest últim mes he estat treballant en un projecte molt especial amb Contorno Urbano a L’Hospitalet. Aquesta ciutat enganxada a Barcelona, té una interessant història. La seva població, majoritàriament treballadors provinents d'altres llocs, han hagut de bregar amb diversos problemes: mala planificació urbanística, transformació desordenada o sobre població entre altres.
La meva primera setmana aquí la vaig passar reunint-me amb veïns i associacions, ells em van explicar les problemàtiques de barri així com les seves característiques. Algunes no es corresponien entre si però vaig poder trobar una que tots compartien.
El lloc on havia de treballar era un mur de formigó que funcionava com a base per al ferrocarril. En el passat aquesta via estava creuada perpendicularment per una altra, la d'un tren anomenat Carrilet.
Amb el temps, aquest vell tren va desaparèixer i en el seu lloc es va construir una carretera de dos sentits per a connectar les dues principals zones de L'Hospitalet.
És poètic com aquesta carretera i aquestes vies separen la zona en diverses parts, fent difícil la comunicació entre llocs confrontants. Sembla que per a connectar dos llocs llunyans és necessari entorpir la mobilitat interna, de fet, aquestes infraestructures són com a murs per al barri i al seu torn ponts amb l'exterior.
A causa d'aquestes molèsties és comprensible que la demanda mes comuna entre els veïns sigui eliminar totes aquestes molestes barreres, posant-les sota terra.
Com en moltes altres ocasions, no crec que pintar un mural solucioni el problema, aquí seria necessària una buldòzer.
Se'm va ocórrer una idea graciosa després de 5 dies de taller amb els estudiants del barri. Els vaig demanar que juguessin amb enquadraments i formes de llenç, fomentant que li donessin més importància a tot allò que no sortís en l'enquadrament. Era una manera de demostrar com d'important és el que evitem assenyalar. Aquests estudiants (il•lustració, fotografia i disseny) usen diàriament Photoshop. Ni imaginem com d'important és aquesta tasca en les nostres vides doncs la majoria d'imatges que consumim o creem estan tractades amb aquest programa. Seguint aquesta idea vaig decidir eliminar aquesta barrera usant Photoshop, intentant fer un exercici de sostracció. No volia endolcir aquest espai, de fet, és bastant difícil apreciar alguna cosa en aquest no lloc, ja que ningú es para i els cotxes passen a tota velocitat. No hi ha manera de passar el temps aquí.
Per a enfrontar-me a aquest escenari vaig decidir crear una anamorfosi. Aquesta tècnica tan hortera té una cosa interessant perquè pot funcionar com un esquer. Pots decidir on vols que el públic se situï si vol entendre la peça. Això és poderós, va mes allà d'un simple mural, pren una nova dimensió en modificar el comportament de les persones. Vaig pensar que seria interessant localitzar aquest punt en un lloc significatiu, enmig de la carretera. La localització exacta on temps enrere passava l'estimat-odiat carrilet. D'aquesta manera, qualsevol que vulgui veure el mur desaparèixer, han de saltar la tanca, anar amb compte amb el trànsit, anar al mig de la carretera i, en aquest lloc incòmode entre dos carrils, mentre els cotxes passen ràpid prop de tu, tot cobrarà una mica de sentit.
Gràcies a Contorno Urbano per la llibertat de fer, el rigor i els bons moments.
Un plaer compartir aquests dies amb Paco, gràcies per l'aprenentatge i compartir tantes hores.
Agraïments a Clara, Andres, Anna i les bones gents dels instituts Provençana i Serra i Abella per tota l'ajuda i les bones cares.