A les mans del nen, el pinzell traça allò que l’adult ja no és capaç de veure sense prejudicis ni tabús. Fins fa pocs anys, entenia la pintura com un espai selecte, refinat, ple d’exclusivitat i d’elegància. Avui, la pintura és per a mi el camí de tornada als orígens; és l’inici d’un viatge desconegut i imprevisible on la infantesa és molt pròxima i els records, constants.

T’ha penetrat mai el paisatge exterior?
Has deixat mai que la natura se t’endugui?
T’has sentit mai en perfecta comunió amb l’exterior?
Et proposem una exposició amb 14 fotopoemes que conviden a un viatge que travessa la immensitat a través del desert, de l’estepa i les muntanyes.
Hores i hores de furgoneta per camins que no en són, de camins.
Monotonia en desèrtica sequera, roig encens de nit.

Aquesta exposició està emmarcada dins del Festival Acròbates

Inauguració: 5 de novembre a les 19:30 hores