Quina catàstrofe travessa l'obra d'aquesta exposició? Si el cinisme s'ha fet amb el control de les nostres vides, la proposta artística de Félix Roca Ganges es presenta com un dispositiu de resistència. Davant de la falta de sentit i el riure histèric que l'acompanya, Roca torna als paisatges onírics i infantils on troba la gènesi del conflicte. No es tracta, en cap cas, d'una despietada oda a un infantilisme recalcitrant que s'afirmaria en la falta de compromís amb la vida, ni tampoc d'una proposta pessimista i ancorada en el passat. La pintura de Roca es fa càrrec de les promeses fallides de la infància.

La seva obra ens recorda que els cavallers, amb les seves promeses de grandesa, ja eren aquí, però sota la forma d'un playmobil, que l'èpica un dia va ser possible, encara que només fora en el dibuix. Roca ens proposa un joc, però el joc ha estat sempre el més seriós que es podia fer. En contraposició, apareix la falta d'identitat i unes cares que són bosses de paper, traslladant-nos a la angoixant falta de necessitat d'una classe mitjana que només pot riure's de si mateixa. Si l'obra de Roca presenta interès, és en tant que ens permet pensar, d'una banda, una falta de sentit endèmica a la nostra època i, d'altra banda, una reproposició del mateix en l'aparell pictòric. Al cap i a la fi, pintar és l'única cosa que continua important.

Les pintures de Roca intenten reconstruir la gènesi d'un conflicte latent, preguntant-nos: què ha passat? L'anonimat de l'infant, la falta de rostre de qualsevol adult, la bossa de paper o les set diferències, presenten una veritable cartografia del món infantil a partir de la mescla d'elements propis del joc – els playsmobils o el dibuix mateix – i els colors vius. Amb una perspectiva fixa, Roca retrata un món oníric mancat de moviment, com si es tractés d'una indagació sobre naturaleses mortes que tornen per a desafiar-nos. La tècnica mixta queda contrastada amb una perspectiva fixa que ens convida a concentrar-nos en el detall i, quan mirem, ens adonem que les restes del món infantil són sol signes. El clixé ha estat elevat a la seva màxima potència. Roca ens adverteix: no hi ha res a interpretar, és només un dibuix més.

Lluís Aguiló Barceló

Inauguració: 2 d'abril a les 19:30 hores