Aquesta exposició proposa un recorregut pel rostre humà com a territori de memòria, diferència i bellesa. Cada obra es presenta acompanyada de la seva matriu, col·locada enfront del gravat com si totes dues peces es miressin entre si. Aquest gest revela l'origen, el procés i la petjada: el rostre no sols com a imatge final, sinó com a construcció.

Inauguració 2 juny a les 19h

Aquesta col·lecció parteix d’un acte primigeni —la concepció d’un ésser humà— per transfigurar-lo en una peça íntima i simbòlica. L'esmalt al foc sobre metall, tècnica ancestral, es posa al servei d'una mirada contemporània que reflexiona sobre l'origen de la vida, el desig, la transmissió i la reproducció.
Les teles de matalàs i tapisseries, com a fons, evoquen l’escenari de la fecundació, però també un espai domèstic, quotidià i íntim. Damunt seu, una joia esmaltada reprodueix en miniatura el mateix patró del teixit, en invers —negatiu/positiu i masculí/femení—, i genera un diàleg visual i conceptual entre el cos i el seu context.

Inauguració: dimecres dia 3 de juny a les 19 h

Tania Navarro va néixer el 6 de gener de 1956 a Barcelona, en plena dictadura de Francisco Franco, i va créixer en una societat on la seva identitat restava oculta fins i tot per ser anomenada. Des de molt petita va saber que era diferent —una nena en un cos que la mirada social no reconeixia—, i aquesta certesa primerenca la va portar a remoure des de l’àmbit íntim fins al públic, del privat al col·lectiu.

Aquesta exposició proposa acompanyar el visitant* en aquest trajecte vital, des de la invisibilitat inicial fins a l’afirmació pública, des del càstig institucional fins a la resistència creativa, des de la vulnerabilitat imposada fins a la dignitat conquerida. A través de fotografies, relat testimonials, memòries íntimes i espais de reflexió compartida, convidem a submergir-se en la història de la Tania —però també en allò que representa: una vida que no es resigna a desaparèixer, que transforma el dolor en relat i la vergonya en orgull.

La meva pintura neix del diàleg entre la natura i la figura humana, dos universos que, tot i ser diferents comparteixen la mateixa essència: VIDA.

Amb uns petits pinzells i l'oli he plasmat la llum , el color , els petits detalls, emocions, moments.
Una personalitat reflectida amb el mar, com a nous horitzons; aigües , amb la seva fluïdesa; arbres, donant un nou alè; flors, color i vibracions positives. I les persones, que no apareixen com a elements aïllats sinó com a part d'una mateixa experiència: compartir camí, bellesa i sensibilitat.
Atreveix-te. Mira amb calma, descobreix matisos i connecta amb l'essencial

M Rosa García Gascón